![\"_KSF8634\"](\"https:\/\/fjarno.org\/wp-content\/uploads\/2017\/04\/KSF8634-e1491998844590-683x1024.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
<\/p>\n
Quan et van diagnosticar la malaltia?<\/strong><\/p>\n <\/p>\n Era hivern, estava treballant a casa i vaig tenir mol\u00e8sties al costat dret. Vaig anar al metge i em van dir que podia ser un c\u00f2lic, per\u00f2 cada vegada em trobava pitjor. Vaig entrar per urg\u00e8ncies i les an\u00e0lisis van revelar nivells molt alts. Em van ingressar per fer-me una bi\u00f2psia i em van explicar que calia fer un seguiment. Jo tenia 20 anys i mai no havia tingut cap s\u00edmptoma fins aquell dia. <\/p>\n <\/p>\n Quin impacte va tenir la not\u00edcia? <\/strong><\/p>\n <\/p>\n En un primer moment, la negaci\u00f3. Per\u00f2 he d’agrair al personal meravell\u00f3s del departament de nefrologia de l’Arnau de Vilanova. Van resoldre tots els meus dubtes, van atendre les meves preguntes sobre nutrici\u00f3, col\u00b7locaci\u00f3 del cat\u00e8ter, les cures… Per\u00f2 vaig necessitar un temps per assimilar i entendre tot el que implicava. <\/p>\n <\/p>\n Com hi vas fer front? <\/strong><\/p>\n <\/p>\n La ment juga un paper molt important. Cal ser positiu. I jo s\u00f3c aix\u00ed, volia adaptar-me perqu\u00e8 volia viure el millor possible malgrat les circumst\u00e0ncies. <\/p>\n <\/p>\n Quants anys vas estar en di\u00e0lisi? <\/strong><\/p>\n <\/p>\n Jo vaig tenir la sort de fer sempre di\u00e0lisi peritoneal i l’hospital volia potenciar aquest tractament, primer amb petits passos manuals diaris durant un any, despr\u00e9s un altre any de descans, i una segona etapa que ja van ser 8 anys amb la m\u00e0quina de di\u00e0lisi a domicili. Em vaig adaptar molt r\u00e0pid. No vaig faltar a la feina cap dia. Cuidava molt el meu cos per estar preparat. Fer esport m’ha ajudat molt a nivell f\u00edsic i mental. Per\u00f2 havia de ser molt organitzat i tenir molta voluntat, per\u00f2 amb ganes, es fa tot! <\/p>\n <\/p>\n Com vas rebre la not\u00edcia del trasplantament? <\/strong><\/p>\n <\/p>\n En principi ho tenia idealitzat. Per\u00f2 no va ser un cam\u00ed de roses. Dos anys abans havia rebut la trucada amb un possible donant, per\u00f2 finalment no era compatible. Van ser dos anys durs esperant, i un diumenge a la nit vaig tornar a rebre la trucada. Aquell dia havia sortit amb la bici, el nostre nen tenia un anyet, aix\u00ed que em passaven moltes coses pel cap. <\/p>\n <\/p>\n Com va anar? Com t’ha canviat la vida? <\/strong><\/p>\n <\/p>\n Perfecte!! El postoperatori va ser una mica llarg en el meu cas, per\u00f2 em quedo amb qu\u00e8 la vida \u00e9s meravellosa i cal gaudir-la al m\u00e0xim. Un any despr\u00e9s del trasplantament va n\u00e9ixer el nostre segon fill. Hem tornat a gaudir dels amics, de la fam\u00edlia i d’un mateix. <\/p>\n <\/p>\n Qu\u00e8 has trobat a faltar en tot el proc\u00e9s? <\/strong><\/p>\n <\/p>\n Res! Tenim un sistema sanitari fant\u00e0stic. Professionals de la salut implicad\u00edssims, tant a l’Hospital Arnau de Vilanova com a la Vall d’Hebron. I per descomptat, una fam\u00edlia que sempre m’ha donat suport i bons amics que m’han fet costat. Durant la di\u00e0lisi s\u00ed que tenia una vida social m\u00e9s limitada, per\u00f2 de l’experi\u00e8ncia aprens qui ets i qui s\u00f3n els amics de veritat. <\/p>\n <\/p>\n Algun consell? <\/strong><\/p>\n <\/p>\n S\u00ed. No caure en l’autocompassi\u00f3, no posar-se una etiqueta de \u201cmalalt\u201d. Per a mi, l’esport \u00e9s la millor ter\u00e0pia per preparar i protegir el cos i la ment del que pugui venir. I la recomanaci\u00f3 principal \u00e9s que, ja que tens una segona oportunitat, no la malgastis. Cal tenir h\u00e0bits de vida saludables per honrar la mem\u00f2ria i la generositat de la persona que ens va donar un \u00f2rgan.[:ca] Quan et van diagnosticar la malaltia?<\/strong><\/p>\n <\/p>\n Era un hivern, estava treballant a casa i vaig tenir mol\u00e8sties al costat dret. Vaig anar al metge i em van dir que podia ser un c\u00f2lic, per\u00f2 cada cop em trobava pitjor. Vaig entrar per urg\u00e8ncies i els an\u00e0lisis van revelar nivells molt alts. Em van ingressar per fer-me una bi\u00f2psia i em van explicar que calia fer un seguiment. Jo tenia 20 anys i mai havia tingut cap s\u00edmptoma fins aquell dia. <\/p>\n <\/p>\n Quin impacte va tenir la not\u00edcia?<\/strong><\/p>\n <\/p>\n En un primer moment, la negaci\u00f3. Per\u00f2 he d\u2019agrair el personal meravell\u00f3s del departament de nefrolog\u00eda de l\u2019Arnau de Vilanova. Van resoldre tots els meus dubtes, van atendre les meves preguntes sobre nutrici\u00f3, col\u00b7locaci\u00f3 del cat\u00e9ter, les cures\u2026 Per\u00f2 vaig necessitar un temps per asimilar i entendre tot el que implicava. <\/p>\n <\/p>\n Com li vas fer front?<\/strong><\/p>\n <\/p>\n La ment juga un paper molt important. Cal ser positiu. I jo s\u00f3c aix\u00ed, volia adaptar-me perqu\u00e8 volia viure el millor possible malgrat les circumst\u00e0ncies. <\/p>\n <\/p>\n Quants anys vas estar en di\u00e0lisi?<\/strong><\/p>\n <\/p>\n Jo vaig tenir la sort de fer sempre di\u00e0lisis peritoneal i a Nefrologia de l\u2019hospital volien potenciar aquest tractament, primer amb petites passes manuals di\u00e0ries durant un any, despr\u00e9s un altre any de descans, i una segona etapa que ja van ser 8 anys amb la m\u00e0quina de di\u00e0lisi a domicili. Em vaig adaptar molt r\u00e0pid. No vaig faltar a la feina cap dia. Cuidava molt el meu cos per estar preparat. Fer esport m\u2019ha ajudat molt a nivel f\u00edsic i mental. Per\u00f2 havia de ser molt organitzat i tenir molta voluntat, per\u00f2 amb ganes, es fa tot! <\/p>\n <\/p>\n Com reps la not\u00edcia del trasplantament?<\/strong><\/p>\n <\/p>\n En principi ho tenia idealitzat. Per\u00f2 no va ser un cam\u00ed de roses. Dos anys abans havia rebut la trucada amb un possible donant, per\u00f2 finalment no era compatible. Van ser dos anys durs esperant , i un diumenge a la nit vaig tornar a rebre la trucada. Aquell dia havia sortit amb la bici, el nostre nen tenia un anyet, aix\u00ed que em pass\u00e0ven moltes coses pel cap. <\/p>\n <\/p>\n Com va anar? Com t\u2019ha canviat la vida? <\/strong><\/p>\n <\/p>\n Perfecte!! El post-operatori va ser una mica llarg en el meu cas, per\u00f2 em quedo amb que la vida \u00e9s meravellosa i cal gaudir-la al m\u00e0xim. Un any despr\u00e9s del trasplantament va n\u00e8ixer el nostre segon fill. Hem tornat a disfrutar dels amics, de la familia i d\u2019un mateix. <\/p>\n <\/p>\n Qu\u00e8 has trobat a faltar en tot el proc\u00e8s?<\/strong><\/p>\n <\/p>\n Res! Tenim un sistema sanitari fant\u00e0stic. Professionals de la salut implicad\u00edssims, tant a l\u2019Hospital Arnau de Vilanova com al Vall d\u2019Hebr\u00f3n. I per descomptat una fam\u00edlia que sempre m\u2019ha recolzat i bons amics que m\u2019han fet costat. Durant la di\u00e0lisi si que tenia una vida social m\u00e9s limitada, per\u00f2 de la experi\u00e8ncia aprens qui ets i qui s\u00f3n els amics de veritat. <\/p>\n <\/p>\n Algun consell?<\/strong><\/p>\n <\/p>\n Si. No caure en l\u2019autocompassi\u00f3, no posar-se una etiqueta de\u201d malalt\u201d. Per mi l\u2019esport \u00e9s la millor terapia per preparar i protegir el cos i la ment del que pugui venir. I la recomanaci\u00f3 principal \u00e9s que ja que tens una segona oportunitat, no la malgastis. Cal tenir h\u00e0bits de vida saludables per honrar la mem\u00f2ria i la generositat de la persona que ens va donar un \u00f2rgan. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Quan et van diagnosticar la malaltia? Era hivern, estava treballant a casa i vaig tenir mol\u00e8sties al costat dret. Vaig anar al metge i em van dir que podia ser un c\u00f2lic, per\u00f2 cada vegada em trobava pitjor. Vaig entrar per urg\u00e8ncies i les an\u00e0lisis van revelar nivells molt alts. Em van ingressar […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":7092,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[110],"tags":[],"class_list":["post-7091","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog","entry","has-media","owp-thumbs-layout-horizontal","owp-btn-normal","owp-tabs-layout-horizontal","has-no-thumbnails","has-product-nav"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7091","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7091"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7091\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7092"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7091"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7091"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7091"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}<\/p>\n