{"id":7085,"date":"2017-03-22T16:00:33","date_gmt":"2017-03-22T16:00:33","guid":{"rendered":"https:\/\/fjarno.org\/dependents-i-cuidadors\/"},"modified":"2017-03-22T16:00:33","modified_gmt":"2017-03-22T16:00:33","slug":"dependents-i-cuidadors","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/dependents-i-cuidadors\/","title":{"rendered":"Dependents i cuidadors"},"content":{"rendered":"

\"explica'm\"<\/p>\n

 <\/p>\n

L’objectiu de l’estudi fet per Lola Andreu-Periz, Montserrat Puig-Llobet i Aleix Casas-Amen\u00f3s, a Catalunya, va ser con\u00e8ixer el grau de depend\u00e8ncia de les persones en hemodi\u00e0lisi (HD) segons criteris de <\/span>la Llei sobre promoci\u00f3 de l’autonomia personal i atenci\u00f3 a les persones en situaci\u00f3 de depend\u00e8ncia o Llei de Depend\u00e8ncia<\/span><\/i> (LD), ja que l’edat de molts pacients en hemodi\u00e0lisi i la mateixa malaltia sovint s\u00f3n factor determinant que dificulta la seva autonomia funcional.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

De 3.702 pacients de 40 unitats de Catalunya es va seleccionar com a possibles dependents a 806, segons el criteri del personal sanitari que els atenia. Es van valorar: grau de depend\u00e8ncia segons els criteris de la LD, edat, temps en HD, patologia associada, caracter\u00edstiques del tractament i situaci\u00f3 familiar. Els resultats van ser que en LD, no presentaven depend\u00e8ncia 137 pacients, 350 presentaven depend\u00e8ncia de grau 1; 237 de grau 2, i 82 de grau 3. Vivien en resid\u00e8ncia 121. La mitjana d’edat va ser de 74,9 anys. Destaca la prevalen\u00e7a de diabetis (35,7%) i malaltia cardiovascular (29,1%); les alteracions musculoesquel\u00e8tiques (87%) i neurol\u00f2giques (38%) com a principals causes de depend\u00e8ncia. <\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Necessitats dels dependents i necessitats dels cuidadors<\/b><\/p>\n

 <\/p>\n

Aquestes xifres ens porten a 669 pacients amb unes necessitats concretes i amb uns cuidadors amb unes necessitats similars, per estrany que sembli. Parlem d’unes necessitats agrupades en tres grans \u00e0rees: Sentir-se segur, Sentir-se un m\u00e9s i Sentir-se b\u00e9. <\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

La felicitat del col\u00b7lectiu de dependents i cuidadors comen\u00e7a quan es t\u00e9 coberta la necessitat de <\/span>sentir-se segur<\/span><\/i>, des de tenir controlada la discapacitat o malaltia fins a poder assegurar-se el futur en el sentit de garantir o preveure el mitj\u00e0 de vida, en el cas dels cuidadors. Despr\u00e9s vindr\u00e0 la necessitat de <\/span> sentir-se un m\u00e9s<\/span><\/i>, que per als cuidadors seria sentir-se protegit per un sistema de treball que promogu\u00e9s diferents formes d’integraci\u00f3 laboral activa en funci\u00f3 de les situacions i circumst\u00e0ncies, i per als dependents seria poder establir diferents interaccions mitjan\u00e7ant processos socialitzadors que permetin l’establiment de vincles, xarxes socials de suport i sobretot poder relacionar-se. Finalment, un cop aquestes necessitats estan cobertes entra el desig pel benestar f\u00edsic i mental, \u00e9s el <\/span> sentir-se b\u00e9<\/span><\/i>, la necessitat de contrarestar els efectes negatius, psicol\u00f2gics, emocionals i f\u00edsics dels efectes generats per les situacions de depend\u00e8ncia amb l’objectiu d’obtenir una qualitat de vida individual (f\u00edsica i emocional) digna.<\/span> <\/p>\n

 <\/p>\n

\u00c9s interessant remarcar que en tots els nivells trobem que existeix una necessitat comuna de <\/span>sentir-se informat<\/span><\/i>, tenir informaci\u00f3 correcta, exhaustiva i f\u00e0cilment accessible sobre els serveis p\u00fablics i privats relacionats amb all\u00f2 que ens afecta (per exemple: cobertures, requeriments, ajudes, prestacions). Per aix\u00f2 des del Servei d’Atenci\u00f3 Psicosocial de la Fundaci\u00f3 Renal Jaume Arn\u00f3 volem donar respostes a aquestes necessitats i promoure una millor qualitat de vida per a dependents i cuidadors.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Cristina Pu\u00f1et. (Treballadora social)<\/span>[:ca]\"explica'm\"<\/p>\n

 <\/p>\n

L’objectiu d’un estudi fet per Lola Andreu-Periz, Montserrat Puig-Llobet i Aleix Cases-Amen\u00f3s, a Catalunya, va ser con\u00e8ixer el grau de depend\u00e8ncia de les persones en hemodi\u00e0lisi (HD) segons criteris de la <\/span>Llei sobre promoci\u00f3 de l’autonomia personal i atenci\u00f3 a les persones en situaci\u00f3 de depend\u00e8ncia<\/span><\/i> o <\/span>Llei de Depend\u00e8ncia<\/span><\/i> (LD), ja que l’edat de molts pacients en hemodi\u00e0lisi i la mateixa malaltia sovint s\u00f3n factor determinant que dificulta la seva autonomia funcional. <\/span> <\/p>\n

 <\/p>\n

De 3.702 pacients de 40 unitats de Catalunya es va seleccionar com a possibles dependents a 806, segons el criteri del personal sanitari que els atenia. Es van valorar: grau de depend\u00e8ncia segons els criteris de la LD, edat, temps en HD, patologia associada, caracter\u00edstiques del tractament i situaci\u00f3 familiar. Els resultats van ser que segons la LD, no presentaven depend\u00e8ncia 137 pacients, 350 presentaven depend\u00e8ncia de grau 1; 237 de grau 2, i 82 de grau 3. Vivien en resid\u00e8ncia 121. La mitjana d’edat va ser de 74,9 anys. Destaca la prevalen\u00e7a de diabetis (35,7%) i malaltia cardiovascular (29,1%); les alteracions musculoesquel\u00e8tiques (87%) i neurol\u00f2giques (38%) com a principals causes de depend\u00e8ncia. <\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Necessitats dels dependents i necessitats dels cuidadors<\/b><\/p>\n

 <\/p>\n

Aquestes xifres ens aboquen a 669 pacients amb unes necessitats concretes i amb uns cuidadors amb unes necessitats similars, per estrany que sembli. Parlem d’unes necessitats agrupades en tres grans \u00e0rees: Sentir-se segur, Sentir-se un m\u00e9s i Sentir-se b\u00e9. <\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

La felicitat del col\u00b7lectiu de dependents i cuidadors comen\u00e7a quan es t\u00e9 coberta la necessitat de <\/span>sentir-se segur<\/span><\/i>, des de tenir controlada la discapacitat o malaltia fins a poder assegurar-se el futur en el sentit de garantir o preveure el mitj\u00e0 de vida, en el cas dels cuidadors. Despr\u00e9s vindr\u00e0 la necessitat de <\/span> sentir-se un m\u00e9s<\/g><\/g>, que per als cuidadors seria sentir-se protegit per un sistema de treball que promogu\u00e9s diferents formes d’integraci\u00f3 laboral activa en funci\u00f3 de les situacions i circumst\u00e0ncies, i per als dependents seria poder establir diferents interaccions mitjan\u00e7ant processos socialitzadors que permetin l’establiment de vincles, xarxes socials de suport i sobretot poder-se relacionar. Finalment, un cop aquestes necessitats estan cobertes entra el desig pel benestar f\u00edsic i mental, \u00e9s el <\/g> sentir-se b\u00e9<\/span><\/i>, una necessitat de contrarestar els efectes negatius, psicol\u00f2gics, emocionals i f\u00edsics dels efectes generats per les situacions de depend\u00e8ncia amb l’objectiu d’obtenir una qualitat de vida individual (f\u00edsica i emocional) digna.<\/span> <\/p>\n

 <\/p>\n

\u00c9s interessant remarcar que a tots els nivells trobem que existeix una necessitat comuna de sentir-se informat, de tenir informaci\u00f3 correcta, exhaustiva i f\u00e0cilment accessible sobre els serveis p\u00fablics i privats relacionats amb all\u00f2 que ens afecta (per exemple: cobertures, requeriments, ajudes, prestacions). Per aix\u00f2 des del Servei d’Atenci\u00f3 Psicosocial de la Fundaci\u00f3 Renal Jaume Arn\u00f3 volem donar respostes a aquestes necessitats i promoure una millor qualitat de vida per a dependents i cuidadors. <\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Cristina Pu\u00f1et. (Treballadora social) <\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

  L’objectiu de l’estudi fet per Lola Andreu-Periz, Montserrat Puig-Llobet i Aleix Casas-Amen\u00f3s, a Catalunya, va ser con\u00e8ixer el grau de depend\u00e8ncia de les persones en hemodi\u00e0lisi (HD) segons criteris de la Llei sobre promoci\u00f3 de l’autonomia personal i atenci\u00f3 a les persones en situaci\u00f3 de depend\u00e8ncia o Llei de Depend\u00e8ncia (LD), ja que l’edat […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":7086,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[110],"tags":[],"class_list":["post-7085","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog","entry","has-media","owp-thumbs-layout-horizontal","owp-btn-normal","owp-tabs-layout-horizontal","has-no-thumbnails","has-product-nav"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7085","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7085"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7085\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7086"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7085"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7085"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7085"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}