![\"Rony\u00f3\"](\"https:\/\/fjarno.org\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/Ri%C3%B1on-1024x960.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
<\/p>\n
\u2026sostenia que no s’havia d’intentar la curaci\u00f3 d’uns ulls sense el cap i el cap sense la resta del cos; aix\u00ed com tampoc del cos, sense l’\u00e0nima.<\/em><\/p>\n Aquesta seria la causa que se’ls escapessin moltes malalties als metges grecs: es despreocupaven del conjunt, quan \u00e9s aix\u00f2 el que m\u00e9s cures requereix, i si aquest conjunt no anava b\u00e9, era impossible que ho anessin les seves parts.<\/em><\/p>\n <\/em><\/p>\n Di\u00e0legs de Plat\u00f3<\/p>\n <\/p>\n Perqu\u00e8 es pugui dur a terme un trasplantament, succeeixen quatre moments diacr\u00f2nics. En primer lloc, la p\u00e8rdua del rony\u00f3 propi la qual sol ser progressiva. En segon lloc, aconseguir l’\u00f2rgan d’un donant. En tercer lloc, l’operaci\u00f3 m\u00e8dica i per finalitzar, la compatibilitat o \u00e8xit de l’operaci\u00f3 de trasplantament. <\/p>\n <\/p>\n Si es tract\u00e9s d’un exercici de peces com el popular joc del playmobil<\/em>, l’\u00e8xit estaria assegurat. Per\u00f2, qu\u00e8 succeeix en un proc\u00e9s de trasplantament? <\/p>\n La dieta, la vida sexual, els medicaments, les infeccions despr\u00e9s de l’operaci\u00f3\u2026 s\u00f3n referents a tenir molt en compte despr\u00e9s de l’operaci\u00f3. No obstant aix\u00f2, pot no ser suficient si no s’aconsegueix adoptar simb\u00f2licament el rony\u00f3<\/strong>, el qual ha de passar de ser ali\u00e8 a propi. <\/p>\n <\/p>\n Des de les cultures m\u00e9s ancestrals, es va plantejar la irreversible connexi\u00f3 entre ment i cos.<\/p>\n Des de la psicoan\u00e0lisi es marca una difer\u00e8ncia <\/strong>entre organisme <\/strong>i cos<\/strong>[1]<\/sup><\/strong><\/sup><\/strong><\/a>.<\/p>\n Jacques Lacan afirmava que no es neix amb un cos, el cos es fa[2]<\/sup><\/sup><\/a>. \u00c9s a dir, el cos<\/strong> \u00e9s un resultat d’una construcci\u00f3 plena d’interaccions entre el llenguatge<\/strong> que li d\u00f3na forma, la imatge<\/strong> que recobreix aquest cos, veiem al mirall i reconeixem com a nostra, i les sensacions <\/strong>que a trav\u00e9s d’ell, ens afecten. <\/p>\n Un trasplantament incideix directament en el cos en el qual succeeixen p\u00e8rdues, canvis. Tant en les p\u00e8rdues com en els canvis, ens sol emergir l’angoixa. <\/p>\n Qu\u00e8 \u00e9s el que des de l’atenci\u00f3 psicol\u00f2gica podem constatar?[3]<\/sup><\/sup><\/a> Si no s’elaboren, treballen i transformen les angoixes a trav\u00e9s de la paraula, existeix un major risc que aquestes angoixes es localitzin en l’\u00f2rgan afectat provocant una escissi\u00f3 entre ment i cos.<\/p>\n \u00c9s a dir, si no es parla de la sensaci\u00f3 d’angoixa i del que l’envolta (preocupaci\u00f3 per si no va b\u00e9, sentiments d’ambival\u00e8ncia amb el donant, expectatives molt desitjades, etc), ser\u00e0 m\u00e9s dif\u00edcil que el nostre cos ofereixi un lloc al rony\u00f3, i aquest nom\u00e9s quedi en l’organisme.<\/p>\n <\/p>\n La funci\u00f3 de la ter\u00e0pia en aquests casos, \u00e9s la de facilitar el trasllat de l’org\u00e0nic al ps\u00edquic fent propi el que era d’un altre<\/strong>.<\/p>\n [1]<\/sup><\/sup><\/a> La medicina treballa amb l’organisme. En canvi, la psicologia est\u00e0 m\u00e9s interessada en el cos. <\/p>\n [2]<\/sup><\/sup><\/a> Lacan, Jacques. (1977) \u201cPsicoan\u00e0lisi, radiofonia i televisi\u00f3\u201d. Editorial Anagrama, Barcelona. <\/p>\n [3]<\/sup><\/sup><\/a> Rotenberg, Eva. (2010) \u201cLa psicoan\u00e0lisi en la problem\u00e0tica del Trasplantament d’\u00f2rgans en nens i adolescents\u201d. Bogot\u00e0: Federaci\u00f3 Psicoanal\u00edtica d’Am\u00e8rica Llatina. <\/p>\n <\/p>\n …sostenia que no s’havia d’intentar la curaci\u00f3 d’uns ulls sense el cap i el cap sense la resta del cos; aix\u00ed com tampoc el cos, sense l’\u00e0nima.<\/em><\/p>\n Aquesta seria la causa que se’ls escapessin moltes malalties als metges grecs: es despreocupaven del conjunt, quan \u00e9s aix\u00f2 el que m\u00e9s cures requereix, i si aquest conjunt no anava b\u00e9, era impossible que ho fessin les seves parts.<\/em><\/p>\n <\/em><\/p>\n Di\u00e0legs de Plat\u00f3<\/em><\/p>\n <\/em><\/p>\n <\/em><\/p>\n <\/p>\n Perqu\u00e8 es pugui realitzar un trasplantament, esdevenen quatre moments diacr\u00f2nics. En primer lloc, la p\u00e8rdua del rony\u00f3 propi la qual sol ser progressiva. En segon lloc, aconseguir l’\u00f2rgan d’un donant. En tercer lloc, l’operaci\u00f3 m\u00e8dica i per finalitzar, la compatibilitat o \u00e8xit de l’operaci\u00f3 de trasplantament. <\/p>\n <\/p>\n Si es tract\u00e9s d’un exercici de peces com el popular joc playmobil<\/em>, l’\u00e8xit restaria assegurat. No obstant aix\u00f2, qu\u00e8 succeeix en un proc\u00e9s de trasplantament? <\/p>\n La dieta, la vida sexual, els medicaments, les infeccions despr\u00e9s de l’operaci\u00f3\u2026 s\u00f3n referents a tenir molt en compte despr\u00e9s de l’operaci\u00f3. No obstant aix\u00f2, pot no ser suficient si no s’aconsegueix adoptar simb\u00f2licament el rony\u00f3<\/strong>, el qual ha de passar de ser ali\u00e8 a propi. <\/p>\n <\/p>\n Des de les cultures m\u00e9s ancestrals, es va plantejar la irreversible connexi\u00f3 entre ment i cos.<\/p>\n Des de la psicoan\u00e0lisi es marca una difer\u00e8ncia<\/strong> entre organisme<\/strong> i cos<\/strong>[1]<\/sup><\/sup><\/a>.<\/p>\n Jacques Lacan afirmava que no es neix amb un cos, el cos es fa[2]<\/sup><\/sup><\/a>. \u00c9s a dir, el cos <\/strong>\u00e9s un resultat d’una construcci\u00f3 plena d’interaccions entre el llenguatge<\/strong> que li d\u00f3na forma, la imatge<\/strong> que recobreix aquest cos, veiem al mirall i reconeixem com a nostra, i les sensacions <\/strong>que a trav\u00e9s d’ell, ens afecten. <\/p>\n Un trasplantament incideix directament en el cos, en el qual succeeixen p\u00e8rdues, canvis. Tant en les p\u00e8rdues com en els canvis, ens sol emergir l’angoixa. <\/p>\n Qu\u00e8 \u00e9s el que des de l’atenci\u00f3 psicol\u00f2gica podem constatar?[3]<\/sup><\/sup><\/a> Si no s’elaboren, treballen i transformen les angoixes a trav\u00e9s de la paraula, existeix un augment del risc que aquestes angoixes es localitzin en l’\u00f2rgan afectat provocant una escissi\u00f3 entre ment i cos.<\/p>\n \u00c9s a dir, si no es parla de la sensaci\u00f3 d’angoixa i del que l’envolta (preocupaci\u00f3 per si no va b\u00e9 l’operaci\u00f3, sentiments d’ambival\u00e8ncia amb el donant, expectatives molt desitjades, etc), ser\u00e0 m\u00e9s dif\u00edcil que el nostre cos ofereixi un lloc al rony\u00f3, i aquest nom\u00e9s quedi en l’organisme.<\/p>\n La funci\u00f3 de la ter\u00e0pia en aquests casos, \u00e9s la de facilitar el trasllat de l’org\u00e0nic al ps\u00edquic fent propi el que era d’un altre.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n [1]<\/sup><\/sup><\/a> La medicina treballa amb l’organisme. En canvi, la psicologia i la psicoan\u00e0lisi est\u00e0 m\u00e9s interessada en el cos. <\/p>\nEsther Garriga. Psic\u00f2loga <\/h6>\n
<\/p>\n