{"id":7070,"date":"2017-01-24T11:06:11","date_gmt":"2017-01-24T11:06:11","guid":{"rendered":"https:\/\/fjarno.org\/histories-amb-cara-i-ulls-sara-lladonosa\/"},"modified":"2017-01-24T11:06:11","modified_gmt":"2017-01-24T11:06:11","slug":"histories-amb-cara-i-ulls-sara-lladonosa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/histories-amb-cara-i-ulls-sara-lladonosa\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ries amb cara i ulls (Sara Lladonosa)"},"content":{"rendered":"

\"DSC_0191\"<\/p>\n

La Sara tenia 37 anys i era mestra d’escola quan va detectar que alguna cosa no anava b\u00e9 del tot.<\/p>\n

 <\/p>\n

Com ella ens recorda, la malaltia renal \u00e9s la malaltia silenciosa. \u201cMai he patit dolor\u201d, ens diu. L’\u00fanic s\u00edmptoma que va donar la cara va ser que tenia molta son i es trobava molt cansada. Per aix\u00f2 la seva parella va insistir que an\u00e9s al metge. Les an\u00e0lisis van sortir molt disparades i la van derivar a l’ur\u00f2leg. El diagn\u00f2stic va ser: \u201cNo tens ronyons\u201d, tot i que la Sara est\u00e0 molt agra\u00efda al seguiment que el metge va fer del seu cas, aquestes paraules van ser molt dif\u00edcils de pair. A finals d’abril s’assabenta que t\u00e9 el 15% de funcionament renal i el 16 de juliol comen\u00e7a di\u00e0lisi. Deixa la feina, perd molt\u00edssim pes i un pensament envaeix la seva ment: \u201cM’estic morint\u201d. <\/p>\n

 <\/p>\n

La Sara recorda que va ser molt dif\u00edcil acostumar-se a controlar la ingesta de l\u00edquid i vigilar la dieta, per\u00f2 que a poc a poc es va adaptar. La part m\u00e9s dif\u00edcil, per\u00f2, era dir-li a la seva filla petiteta que no podien anar al parc perqu\u00e8 la mare estava molt cansada. D’altra banda destaca la import\u00e0ncia del suport que va rebre dels seus i el mim de les infermeres. Ens diu que a la sala de di\u00e0lisi eren tots com una fam\u00edlia i es viu tot amb una forta empatia. Per aix\u00f2, quan estava en llista d’espera i arribava alg\u00fa trasplantat s’enfrontava a sentiments oposats. S’alegrava molt\u00edssim per\u00f2 pensava que a ella mai li arribaria. Per\u00f2 s’equivocava! Va arribar i ja fa 4 anys del trasplantament. Ara segueix molt de prop els casos dels que estan esperant i lluiten dia rere dia contra les dificultats de la malaltia. Quan sent o llegeix not\u00edcies sobre accidents tornen aquests sentiments bidireccionals. D’una banda la tristesa per la p\u00e8rdua, per\u00f2 quan ja no es pot fer res m\u00e9s, pensa: \u201ctant de bo siguin donants\u201d, perqu\u00e8 ha viscut en carn pr\u00f2pia tot el que suposa rebre un \u00f2rgan. <\/p>\n

 <\/p>\n

Amb un profund agra\u00efment ens comenta quan valora ara algunes coses senzilles com poder menjar tom\u00e0quet, que li encanta, i degustar els fruits de la tardor. Per\u00f2 el que valora per sobre de tot \u00e9s haver recuperat l’energia que un dia tant va enyorar per passar tot el temps que pot amb la seva filla. <\/p>\n

 <\/p>\n

Raquel Maya (Comunicaci\u00f3)<\/h6>\n

\"DSC_0191\"<\/p>\n

 <\/p>\n

La Sara tenia 37 anys i era mestra d\u2019escola quan va detectar que alguna cosa no anava b\u00e9 del tot.<\/p>\n

 <\/p>\n

Com ella ens recorda, la malaltia renal \u00e9s la malaltia silenciosa . \u201cMai he patit dolor\u201d, ens diu. L\u2019\u00fanic s\u00edmptoma que va donar la cara va ser que tenia molta son i es trobava molt cansada. Per aix\u00f3 la seva parella va insistir en que an\u00e8s al metge. L\u2019anal\u00edtica va surtir molt disparada i la van derivar a l\u2019ur\u00f2leg. El diagn\u00f2stic va ser: \u201cNo tens ronyons\u201d, tot i que la Sara est\u00e0 molt agra\u00efda al seguiment que el metge va fer del seu cas, aquestes paraules van ser molt dif\u00edcils de pair. A finals d\u2019abril s\u2019assabenta que t\u00e9 el 15% de funcionament renal i el 16 de juliol comen\u00e7a di\u00e0lisi. Deixa la feina, perd molt\u00edssim pes i un pensament envaeix la seva ment: \u201cM\u2019estic morint\u201d. <\/p>\n

 <\/p>\n

La Sara recorda que va ser molt dif\u00edcil acostumar-se a controlar l\u2019ingesta de l\u00edquid i vigilar la dieta, per\u00f2 que poc a poc es va adaptar. La part m\u00e9s dif\u00edcil,per\u00f2, era dir-li a la seva filla petiteta que no podien anar a la pla\u00e7a perque la mare estaba molt cansada. D\u2019altrabanda destaca la import\u00e0ncia del suport que va rebre dels seus i el \u201cmimo\u201d de les infermeres. Ens diu que a la sala de di\u00e0lisi eren tots com una fam\u00edlia i es viu tot amb una forta empatia.Per aix\u00f3 quan estaba en llista d\u2019espera i arribava alg\u00fa trasplantat s\u2019enfrontava a sentiments oposats. <\/p>\n

 <\/p>\n

S\u2019alegrava molt\u00edssim per\u00f2 pensaba que a ella mai li arribaria. Per\u00f2 s\u2019equivocava!! Va arribar i ja fa 4 anys del trasplantament. Ara segueix molt d\u2019a prop els casos dels que est\u00e1n esperant i lluiten dia rere dia contra les dificultats de la malaltia. Quan sent o llegeix not\u00edcies sobre accidents tornen aquests sentiments bidireccionals. D\u2019una banda la tristesa per la p\u00e8rdua, per\u00f2 quan ja no es pot fer res m\u00e9s, pensa \u201ctant de b\u00f3 siguin donants\u201d,perqu\u00e8 ha viscut en carn pr\u00f2pia tot el que suposa rebre un \u00f2rgan. <\/p>\n

 <\/p>\n

Amb un profund agraiment ens comenta quan valora algunes coses senzilles , com ara poder gaudir de menjar tom\u00e0quet que li encanta i degustar els fruits de la tardor. Per\u00f2 el que valora encara m\u00e9s, \u00e9s haver recuperat l\u2019energia que un dia tant va anyorar per passar tot el temps que pot amb la seva filla. <\/p>\n

 <\/p>\n

Raquel Maya (Comunicaci\u00f3)<\/h6>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La Sara tenia 37 anys i era mestra d’escola quan va detectar que alguna cosa no anava b\u00e9 del tot.   Com ella ens recorda, la malaltia renal \u00e9s la malaltia silenciosa. \u201cMai he patit dolor\u201d, ens diu. L’\u00fanic s\u00edmptoma que va donar la cara va ser que tenia molta son i es trobava molt […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":7071,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[110],"tags":[],"class_list":["post-7070","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog","entry","has-media","owp-thumbs-layout-horizontal","owp-btn-normal","owp-tabs-layout-horizontal","has-no-thumbnails","has-product-nav"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7070","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7070"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7070\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7071"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7070"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7070"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7070"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}