![\"DSC_0859(1)\"](\"https:\/\/fjarno.org\/wp-content\/uploads\/2016\/12\/DSC_08591-208x300.jpg\")
Pilar Solanes, amb el seu somriure caracter\u00edstic, ens explica com ha viscut la malaltia renal.<\/span><\/p>\n<\/p>\n
Tenia 18 anys quan la van diagnosticar. Feia pr\u00e0ctiques d’infermeria i li va dir a la monja amb qui treballava que se li inflaven molt les cames. Sor Beneranda no s’ho va pensar dues vegades, va enviar la Pilar a fer-se an\u00e0lisis i els resultats van ser definitius. Ella no ho va saber en aquell moment per\u00f2 els metges van dir als seus pares que viuria uns sis mesos. Va passar un any i la Pilar va trobar una carta que el seu pare havia escrit al seu cap dient-li que s’absentaria de la feina perqu\u00e8 a la seva filla li havien donat sis mesos de vida. Ella, a mig cam\u00ed entre el rebuig i un ferm optimisme, va pensar que morir no entrava en els seus plans. Se sentia tan plena de vida! I amb aquesta actitud ha afrontat la malaltia des de llavors. <\/span><\/p>\n <\/p>\n \u201c<\/span>MAI HE VOLGUT SER UNA MALALTA\u201d<\/span><\/i><\/p>\n <\/p>\n I comprovem que la Pilar no <\/span>malviu <\/b>a causa de la malaltia, sin\u00f3 que <\/span>hi conviu<\/b>. Ens explica que porta una vida normal, tot i que ha tornat recentment a la di\u00e0lisi. Es cuida, per descomptat, per\u00f2 sense obsessionar-se. Coneix els seus l\u00edmits i el que pitjor porta \u00e9s haver de demanar ajuda i que les forces f\u00edsiques no sempre acompanyen la seva ment. <\/span>\u201cLa meva millor medicina\u201d,<\/span><\/i> ens explica<\/span>, \u201c\u00e9s la meva n\u00e9ta\u201d<\/span><\/i>. La Maria, que ara t\u00e9 set anys, passa molt de temps amb la Pilar i la porta d’un lloc a l’altre, aliena a la malaltia.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Els millors temps per a la Pilar i els seus van ser els vint anys que va estar trasplantada. Recorda aquella trucada en plena nit amb tot detall. Aquell mateix dia havia estat parlant amb el seu Doctor de Vall d’Hebron i li havia dit que estigu\u00e9s tranquil\u00b7la que en qualsevol moment la podien trucar, per\u00f2 que convenia esperar i ser pacients. Aquell 28 de desembre a les tres de la matinada va rebre la not\u00edcia: Hi havia un rony\u00f3 per a ella! La Pilar no s’ho podia creure, fins i tot va pensar que es tractava d’una innocentada. Per\u00f2 no, l’endem\u00e0 es va despertar amb un nou rony\u00f3 i noves esperances. <\/span><\/p>\n <\/p>\n \u00c9s per aix\u00f2 que el seu desig \u00e9s tornar a estar en llista d’espera, ja que ha superat amb \u00e8xit un problema oncol\u00f2gic. Nosaltres tamb\u00e9 ho desitgem, perqu\u00e8 el seu somriure ens continu\u00ef recordant que <\/span>l’Actitud ho \u00e9s tot<\/b>.<\/span><\/p>\n Pilar Solanes.<\/p>\n <\/p>\n Tenia 18 anys quan la van diagnosticar. Feia pr\u00e0ctiques d’infermeria i li va dir a la monja amb la que treballava que se li inflaven molt les cames. Sor Beneranda no s’ho va pensar, va enviar la Pilar a fer-se an\u00e0lisis i els resultats van ser definitius. Ella no ho va saber en aquell moment, per\u00f2 els metges van dir als seus pares que viuria uns sis mesos. Despr\u00e9s d’un any la Pilar va trobar una carta que el seu pare havia escrit al seu cap dient-li que s’absentaria de la feina perqu\u00e8 a la seva filla li havien donat sis mesos de vida. Ella, a mig cam\u00ed entre el rebuig i un ferm optimisme, va pensar que morir no entrava en els seus plans, es trobava tan plena de vida! I amb aquesta actitud ha fet front a la malaltia des de llavors. <\/span><\/p>\n <\/p>\n \u201cMAI HE VOLGUT SER UNA MALALTA\u201d<\/span><\/i><\/p>\n <\/p>\n I comprovem, que lluny de <\/span>malviure<\/b> degut a la malaltia renal, ella ha decidit <\/span>conviure-hi<\/b>. La Pilar ens diu que porta una vida normal tot i que ha tornat recentment a di\u00e0lisis. Es cuida, I tant! Per\u00f2 sense obsessionar-se. Coneix els seus l\u00edmits i el que pitjor porta es haver de demanar ajuda i el fet de que a vegades la seva for\u00e7a f\u00edsica no acompanya la seva ment. <\/span>\u201cLa<\/span><\/i> millor medicina\u201d,<\/span><\/i> ens diu, <\/span>\u201c\u00e9s la meva neta\u201d.<\/span><\/i> La Maria que ara t\u00e9 set anys passa molt temps amb la Pilar i la fa c\u00f2rrer amunt i avall aliena a la malaltia.<\/span><\/p>\n <\/p>\n El millor temps per la Pilar i la seva fam\u00edlia van ser els vint anys que va estar trasplantada. Recorda aquella trucada enmig de la nit amb tots els detalls. Aquell mateix dia havia estat parlant amb el seu metge de Vall d’Hebron i li va dir que estigu\u00e9s tranquil\u00b7la, que en qualsevol moment la trucarien, per\u00f2 que calia esperar i ser pacient. Aquell 28 de desembre a les tres de la matinada va rebre la not\u00edcia. Hi havia un rony\u00f3 per a ella! La Pilar ens explica que no s’ho podia creure i fins i tot va pensar que li gastaven una innocentada. Per\u00f2 no, l’endem\u00e0 va despertar amb un rony\u00f3 nou i noves esperances. <\/span><\/p>\n <\/p>\n \u00c9s per aix\u00f2 que el seu desig \u00e9s tornar a estar en llista d’espera, ja que ha superat amb \u00e8xit un problema oncol\u00f2gic. Nosaltres tamb\u00e9 ho desitgem, perqu\u00e8 el seu somriure ens continu\u00ef recordant que <\/span>l’Actitud ho \u00e9s tot.<\/b><\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Pilar Solanes. Pilar Solanes, amb el seu somriure caracter\u00edstic, ens explica com ha viscut la malaltia renal. Tenia 18 anys quan la van diagnosticar. Feia pr\u00e0ctiques d’infermeria i li va dir a la monja amb qui treballava que se li inflaven molt les cames. Sor Beneranda no s’ho va pensar dues vegades, va enviar […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":7069,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[110],"tags":[],"class_list":["post-7068","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog","entry","has-media","owp-thumbs-layout-horizontal","owp-btn-normal","owp-tabs-layout-horizontal","has-no-thumbnails","has-product-nav"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7068","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7068"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7068\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7069"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7068"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7068"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fjarno.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7068"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}La Pilar Solanes amb el seu somriure tan caracter\u00edstic ens explica com ha viscut la malaltia renal.<\/span><\/p>\n